EL TEMPS

Punt de vista

Una junta sense sentiments

Bhaya-gati és un dels termes utilitzats a Myanmar per definir una de les quatre causes que provoquen la corrupció: la por. Segons la líder de l’oposició, Aung San Suu Kyi, és la por de perdre el poder que “ofega i a poc a poc destrueix tot sentit del bé i del mal”. El cicló Nargis ha arrasat la part baixa del delta del riu Irrawaddy; es parla de milers i milers de morts, ferits i desplaçats. Però la junta militar no es deixa doblegar així com així; l’avarícia ha creat un règim sense sentiments que ha permès que el seu poble agonitzés esperant l’entrada d’ajuda internacional. Mantenir el poder és un joc sense normes. El director del programa d’aliments de les Nacions Unides, Tony Banbury, assegurava pocs dies després de la catàstrofe que “si la situació hi fos diferent ara mateix mobilitzaríem helicòpters, però, per bé o per mal, el govern no vol tenir aparells internacionals sobrevolant el seu país”. La junta militar governa Myanmar de manera ineficient –un 90% de la població viu amb tan sols 0,65 euros al dia– i allò que els permet de mantenir el poder no és res més que una brutal repressió i l’aïllament quasi absolut. Qualsevol influència externa és interpretada pels dictadors com una amenaça, fins i tot l’ajuda exterior que podria alleujar el sofriment dels afectats.

Ni fan ni deixen fer, es denuncia la passivitat dels militars, i la gent es pregunta a on han anat aquells que fa tan sols vuit mesos disparaven contra els manifestants. A la televisió, hi apareixen generals lliurant petites racions de menjar als afectats, però el diari opositor, Irrawaddy, explica que aquesta imatge és només propaganda, i que a les zones afectades els militars només hi han anat per fer-se la foto. El monjos budistes han ajudat la població des del primer moment, però els darrers dies han estat convidats a deixar les tasques de socors. La corrupció hi ha aparegut tan de pressa com les epidèmies. L’Irrawaddy explica que els militars venen a tres euros els materials que la gent necessita per a reconstruir els seus sostres.

En el moment de tancar l’edició la dictadura mantenia el propòsit de celebrar dissabte el referèndum constitucional, almenys a les zones que no han patit la força del cicló. En el cas que els birmans perdin la por i votin contra el règim per la mala gestió de la catàstrofe, mai no se sabrà, perquè la junta fa i desfà pel que respecta al seu camí cap a la democràcia. No es poden permetre contestació. El cicló ha arrencat vides del poble, però a la junta l’únic que la preocupa és que no li arrenqui el poder.

Iris Mir