EL TEMPS

País Valencià

Compromís, presa dos

Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià i Esquerra Ecologista escenifiquen el seu compromís de concórrer plegats als comicis del 2011. Pel camí han quedat Esquerra Unida, Els Verds del País Valencià i Izquierda Republicana, integrants del Compromís primigeni, avui esmicolat.

Octubre Centre de Cultura Contemporània, 26 de gener de l’any 2007. A fora, granissa. Esquerra Unida, Bloc Nacionalista Valencià, Els Verds del País Valencià, Esquerra Ecologista i Izquierda Republicana signen el Compromís pel País Valencià, coalició preelectoral que concorre als comicis del maig següent. L’objectiu, “fer fora el PP de les institucions valencianes”.

Universitat de València –edifici històric de la Nau–, 25 de gener de l’any 2010. Dia plujós. Bloc Nacionalista Valencià, Iniciativa del Poble Valencià –escissió d’Esquerra Unida– i Esquerra Ecologista anuncien que es presenten coalitzats, sota la marca Compromís, a les eleccions que s’esdevindran d’ací a un any i quatre mesos. Un repte, “denunciar la subordinació de Jorge Alarte a Zapatero”.

El nom del pacte i les condicions meteorològiques són homologables, però els integrants i el discurs, no. Hi ha hagut una baixa important –Esquerra Unida– i s’han multiplicat les dianes on llançar els dards. Conserven la del 2007, amb la cara de Francisco Camps al centre, però n’hi ha una de nova, amb la de Jorge Alarte, secretari general dels socialistes valencians, com a premi gros. Això es va desprendre, si més no, de la conferència de premsa en què es va comunicar l’acord. Enric Morera, secretari general del Bloc i més que probable candidat a la presidència de la Generalitat Valenciana d’aquesta entesa tripartida, va incidir en aquesta segona peça objecte de caça.

El diari El Mundo ho havia avançat hores abans. L’argumentari de la formació nacionalista amb vista al 2011 pretén captivar els “socialistes sense carnet” descontents amb el tarannà “centralista” que ha imprès Alarte al PSPV-PSOE, especialment visible en el seu desig de “canviar el nom del partit”. És a aquest segment d’electors –“si Alarte no vol les sigles, que ens les done”–, que principalment s’adrecen els missatges del Bloc. D’ací ve, també, la fórmula “PPSOE” que els valencianistes no s’estan de repetir d’un temps ençà. PP i PSOE, “les dues cares d’una mateixa moneda”, com va deixar dit Morera davant els molts mitjans de comunicació congregats. El líder del Bloc va titllar els socialistes valencians de “sucursalistes” i fins i tot va marcar distàncies respecte a un possible govern de coalició amb la formació d’Alarte: “Aspirem a governar com a Compromís, governarem des dels nostres plantejaments”, va reblar.

Una passa cap a l’esquerra. Aleshores Mònica Oltra –coportaveu, diputada d’Iniciativa i fins ara síndica del grup del Compromís a les Corts– va redireccionar els micròfons i va deixar clar que “jo, i parle en nom d’Iniciativa, tinc clar que, si els números donen, farem un govern d’esquerres al nostre país”, matís que va fer remoure de la seua cadira un Morera que va dibuixar un lleu somriure a la cara, acompanyat d’un encara més lleu assentiment amb el cap, alhora que deia, sense que ni tan sols arribara a sentir-se, que “jo, també”. “No estem tan dividits com els zaplanistes i els campistes”, va expressar de seguida Morera, ja en veu alta, per tal d’apaivagar qualsevol rumor de possible dissensió interna. “L’esquerra serà plural o no serà”, va continuar, fusterianament, Mònica Oltra. “Potser hi haurà temes en què no estarem d’acord i en què votarem de manera diferent”, va asseverar Carles Arnal, portaveu d’Esquerra Ecologista. Un intent d’extingir dubtes que, al remat, va provocar l’efecte contrari.

Arnal, prèviament, havia parlat d’“espai triangular, compatible i il·lusionant”. “Ens complementem perfectament”, va dir en referència a la “confluència del valencianisme, el progressisme i l’ecologisme”, i va posar com a exemple el treball del grup parlamentari, ja que “s’ha demostrat que quatre persones poden treballar amb més eficàcia que no quaranta”, una lloa a la feina de Morera, Oltra, Mireia Mollà i Josep Maria Pañella, i, al mateix temps, una acusació directa a la tasca duta a terme pels diputats socialistes a la cambra de la plaça de Sant Llorenç. El ben cert, però, és que Bloc i Iniciativa es mouen en òrbites diferents. Els primers són socis de CiU, i els segons, d’ICV. Mentre els primers defensen una política econòmica més liberal, no neguen la virtut d’alguns transvasaments o voten en favor de la caça amb parany, els segons adopten una posició més progressista i conservacionista. D’una altra banda, Esquerra Ecologista no recull tot l’espectre verd, on hi ha profusió de formacions; la més important, Els Verds del País Valencià, va establir ara fa vora un any un acord estratègic amb Esquerra Republicana del País Valencià (ERPV) .

“Oberts a incorporacions”. Aquest va ser el primer missatge que va voler transmetre Morera. “Estem oberts a noves incorporacions”, va dir tres voltes. A parer seu, el pacte es tanca “amb temps i coherència”, i en aquest sentit val la pena de recordar que, el 2007, el Compromís van segellar-lo a espentes i redolons, després d’estira-i-arronses continuats, només quatre mesos abans d’acudir a les urnes. I no es va traslladar a l’àmbit local tant com sembla que s’hi traslladarà aquest. A València ja es parla d’un candidat de consens, Joan Ribó –ex-coordinador d’Esquerra Unida i ex-militant del Partit Comunista del País Valencià–, per bé que el seu nom suscita recel entre els afiliats del Bloc del cap i casal. Si finalment hi ha llistes unitàries a la majoria de poblacions, la coalició tripartida tindrà a tocar el repte de superar el 5% que dóna accés a les Corts.

Els 2007, tots tres i EUPV, Els Verds i Izquierda Republicana, van arribar al 8% dels vots, una xifra que ben bé podria augmentar si la participació baixa del 70% i si el PSPV-PSOE perd vots per l’esquerra. En tot cas, la partició en dos del Compromís primigeni suggereix que els uns –EUPV– i els altres –la segona versió del Compromís, ara sense els cognoms del País Valencià, marca registrada– tindran serioses dificultats per a superar el llistó d’accés més elevat que presenta una llei electoral a tot l’estat espanyol. La inclusió d’Esquerra Unida i de més formacions al Compromís, fet que en garantiria la subsistència, sembla descartada, malgrat algunes picades d’ull que s’hi han llançat.

Josep Melero, secretari d’organització del Bloc, manifestava al número 1.308 d’aquest setmanari que “EUPV i Bloc no ens avenim gens, però ni ells ni nosaltres no entrarem a les Corts, per aquest camí; podem no compartir res, però ens hem de preguntar què convé a la societat valenciana... Ens interessa eixir a la plaça i que el bou ens agafe a tots dos? Volem una societat bipartidista?”. La setmana passada, i també a EL TEMPS, el coordinador federal d’IU, Cayo Lara, deixava mans lliures a EUPV, amb vista a un possible acostament als ex-socis: “Són els militants valencians, que han viscut una situació molt dura, i són ells, que han de veure fins on pot suavitzar-se; seré respectuós amb allò que decidesquen.”

Ara que EUPV també marca distància amb els socialistes, ací hi hauria un punt d’enllaç. Com també hi ha el desig, en boca de Morera, d’una “regeneració democràtica de les institucions valencianes” i de “canviar urgentment el model esgotat del PP”. Oltra també hi posa el seu granet d’arena: “Som una alternativa nítidament d’esquerres davant les actituds dubitatives d’uns altres partits”, diu. I va aprofitar la presentació del Compromís II per esvair comparacions amb Morera, que pren el relleu a la sindicatura del grup. “Hem cobert la primera fase, que era desemmascarar el PP. Ara toca la segona, una etapa més propositiva. Cadascú ha de fer la seua feina, i per nosaltres, no serà. Si la resta també la fan, el 2011 hi haurà canvi de govern al País Valencià”, va preveure la mediàtica i tenaç Oltra.

Víctor Maceda

Víctor Maceda