EL TEMPS

Xile

El vermell americà es descoloreix

La pujada al poder de la dreta a Xile ha modificat el color polític de l’Amèrica Llatina. Alguns països, com ara el Perú o Colòmbia, celebren que hi hagi un nou membre a l’eix anti-Chávez; alguns altres, però, veuen amb temor que el ‘fenomen Piñera’ pugui estendre’s.

La temperatura de les relacions diplomàtiques entre els països de l’Amèrica del Sud començarà a pujar uns quants graus a partir d’aquesta setmana. Amb l’arribada al govern de Xile del conservador Sebastián Piñera, els enemics d’Hugo Chávez, principalment els governs de Colòmbia i el Perú, comptaran amb un nou soci. De fet, el primer comentari relacionat amb política exterior que ha fet Piñera d’ençà que va guanyar les eleccions ha estat contra Veneçuela, tot assenyalant que les seves diferències amb Chávez són “profundes”. El president veneçolà no es va mossegar la llengua i va respondre en uns termes semblants: “És impossible que un empresari ric estigui d’acord amb una revolució socialista, però jo només li demano que no es fiqui amb nosaltres”, va declarar Chávez, segons que recollia el diari xilè La Nación.

L’equip de Piñera no ha amagat la preocupació pel fet que Hugo Chávez, com ja ha anunciat que farà, assisteixi a la cerimònia de presa de possessió del nou president, que es durà a terme a Valparaíso, seu del parlament xilè, el dijous dia 11 de març. Es tem que Chávez pugui emetre, com sol fer, alguna declaració contundent que acapari tota l’atenció dels mitjans de comunicació. Encara és molt present la picabaralla de fa dues setmanes entre Chávez i el president de Colòmbia, Álvaro Uribe, durant la cimera de l’anomenat grup de Rio; una trobada que va significar, precisament, el debut de Piñera a l’àmbit internacional com a president electe. A més, els col·laboradors del nou líder xilè, temen també que Hugo Chávez pugui participar en alguna activitat, organitzada per simpatitzants seus a Xile, que es converteixi en un acte propagandístic contra el nou president conservador.

Sigui com sigui, Piñera ja ha deixat clar quins seran els països llatinoamericans amb què és difícil que hi hagi bona relació. Després de Veneçuela, les següents crítiques que va fer un cop guanyades les eleccions es van adreçar cap a Cuba; un país que, malgrat tot, també ha anunciat que enviarà una representació a la cerimònia de Valparaíso. Tot i que en el moment de tancar edició, el govern cubà encara no havia anunciat qui formaria part de la delegació, des de Xile també es veia amb preocupació que fos el president Raúl Castro que assistís a la presa de possessió de Piñera. Això, igual que en el cas de Chávez, com assenyalava el diari La Nación, desviaria tota la mirada dels mitjans de comunicació del veritable centre d’atenció.

Relacions prioritàries. Sigui com vulgui, la victòria de Sebastian Piñera a les eleccions presidencials del mes de gener proppassat ha estat molt benvinguda pels governs de Colòmbia i del Perú, perquè això enfortirà l’oposició que mantenen contra l’anomenat eix chavista, format pels països amb governs més esquerrans de Llatinoamèrica; és a dir, Veneçuela, Bolívia, l’Equador i Nicaragua. Tanmateix, en una de les primeres entrevistes que Piñera va concedir després de guanyar les eleccions –en aquest cas al diari La Tercera– avançava que els primers llocs que visitaria ja com a president serien el Brasil i l’Argentina. De fet, Piñera, en condició de president electe, ja es va reunir amb el president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, durant la cimera del grup de Rio que es va dur a terme a Cancún la darrera setmana de febrer. “El Brasil és per a nosaltres un país fonamental, no tan sols per haver compartit històries i interessos, sinó perquè s’ha transformat en una potència mundial i, encara més, en la gran potència de l’Amèrica del Sud, igual com Mèxic al nord; dos països que donen estabilitat a la regió i amb els quals Xile ha de buscar relacions privilegiades”, deia Piñera en una entrevista al diari El Mercurio, poc abans de les eleccions.

De tota manera, això no vol dir que Piñera descarti un tracte preferencial amb el Perú. Però passa que aquesta relació és molt marcada per una disputa pels límits marítims entre ambdós països; un afer que en aquest moment, de mutu acord, estudia el Tribunal Internacional de l’Haia. “Defensarem amb fermesa i prudència allò que legítimament ens pertany. Però no congelarem tota la relació amb el Perú mentre esperem què resol l’Haia”, assegurava Piñera en una entrevista al diari xilè La Tercera. A més, en aquesta mateixa entrevista, Piñera es mostrava obert, tot i les diferències ideològiques, a mantenir una bona relació bilateral amb el president de Bolívia, Evo Morales; un país que gaudeix d’un acord de lliure trànsit amb Xile, per tal de superar l’handicap que és per a ell no tenir accés a la mar.

Canvi de tendència. Alguns analistes han vist en la victòria de la dreta a Xile la confirmació de l’inici d’un canvi de tendència a Llatinoamèrica; un canvi wue va començar amb la pujada al poder de Ricardo Martinelli, a Panamà, el juliol de l’any passat, i de Porfirio Lobo a Hondures, el mes de gener d’enguany. Això no obstant, el bloc d’esquerres també es va apuntar algunes victòries al llarg de l’any passat, com ara les de Mauricio Funes al Salvador i José Mújica a l’Uruguai. A més, cal tenir en compte també que l’any passat el bolivià Evo Morales i l’equatorià Rafael Correa van començar un segon mandat i que Laura Chinchilla prendrà possessió del càrrec de presidenta de Costa Rica el mes de maig.

Curiosament, al Brasil i a l’Argentina, que molt probablement seran els dos primers països que Piñera visitarà oficialment com a president, és on s’han despertat més recels arran de la victòria conservadora a Xile. Aquesta preocupació prové de la possibilitat que el fenomen Piñera es pugui reproduir a més països llatinoamericans. El cas més semblant a Piñera a l’Argentina el constitueix l’empresari Mauricio Macri, alcalde de Buenos Aires. Macri té semblances amb Piñera: a banda de ser empresaris, són presidents de clubs de futbol, el Boca Juniors i el Colo Colo, respectivament. Això no obstant, Piñera ha aplegat el suport d’una àmplia coalició, cosa que Macri encara no té si vol disputar la presidència a Cristina Kirchner.

Així mateix, el Partit dels Treballadors del Brasil, del qual forma part el president Lula da Silva, ha pres l’exemple de Xile com un avís d’allò que podria passar a les eleccions que es faran el mes d’octubre vinent. “Les eleccions xilenes poden significar una preocupació al Brasil i marquen la importància de la unió entre esquerra i centre-esquerra”, va advertir Dilma Rousseff, la candidata del Partit dels Treballadors a rellevar Lula. Amb aquestes paraules, Rousseff avisava que la bona gestió econòmica duta a terme al Brasil, igual com ha fet Michelle Bachelet a Xile, no significa que el candidat governamental tingui la victòria garantida. De fet, en aquests moments, el favorit a les enquestes per guanyar les eleccions al Brasil és José Serra, que alguns comparen també amb Sebastián Piñera.

Xevi Camprubí