EL TEMPS

Octubre: un segle de cultura

L’OCTUBRE, UN SEGLE DE CULTURA

Impulsat per Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster (IJF), naix al cor de València l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC), una aposta ferma pel revifament de la cultura i la societat de tot el nostre país des d’una perspectiva nacional i de progrés. Ubicat a l’emblemàtic edifici conegut com “El Siglo”, d’antics grans magatzems, la iniciativa s’ha encarat amb un doble objectiu: esdevenir un element viu de cultura, com a seu d’entitats i com a centre d’activitats, i alhora recuperar per a la ciutadania un edifici amb reconeguda rellevància històrica, artística i social. És un projecte ambiciós, però aquesta mena de propostes són les que, al capdavall, marquen una època. I de tots depèn fer-les possibles.

ENCARANT EL FUTUR

Més de quatre anys després de l’inici del projecte i passats més de dos d’acurada rehabilitació i reestructuració, l’Octubre obre per fi les portes per oferir tot un entramat d’oficines, seus de molt diverses entitats culturals, així com aules, sales d’exposicions, sales per a representacions musicals, teatrals i per a cinema… Una superfície total de 3.500 m2, dividida en quatre plantes i un soterrani, dedicada a la cultura en el seu vessant tant local i nacional com internacional. Tot això, és clar, fornit amb les noves tecnologies, que converteixen l’Octubre en un centre d’irradiació cultural i cívica modern, operatiu i independent, capaç de respondre a les demandes socials i als grans reptes del segle XXI. El proper 3 d’octubre tot aquest esforç donarà pas al seu primer fruit, el congrés Expanding the Space, la primera de les activitats d’un programa ben atapeït.

Un projecte col·lectiu. Durant quasi un segle, els grans magatzems d’El Siglo Valenciano gaudiren d’èxits tant comercials com socials. Però les darreres dècades de la seua vida foren temps de decadència, fins que, a principi dels anys vuitanta, tancà portes definitivament. D’ençà d’aquell any, el sumptuós immoble que havia acollit el gran magatzem romangué abandonat, com el símbol d’algun antic esplendor. Tanmateix, la singularitat de la seua arquitectura i el seu valor artístic i històric el feren subjecte dels primers plans de protecció del centre històric de València, el 1983, i en l’actualitat el Pla Especial del Mercat hi manté un nivell de protecció estructural.

Tot i estar protegit, El Segle ha passat dècades clínicament mort. Fins que, ara fa quatre anys, ACPV i la IJF, entitat que aixopluga l’Assemblea de Regidors i l’Assemblea Nacional d’Entitats, veieren en El Siglo l’indret perfecte per ubicar un projecte cultural comú: reunir sota el mateix sostre les seus de les diferents entitats sota el seu paraigua i construir un centre en el mateix cor de València que bombara cultura i modernitat a la ciutat. Era la idea primigènia de l’OCCC que tot just ara s’inaugura.

Des del bon començament del procés de rehabilitació, s’ha volgut afegir al ja emblemàtic edifici un plus de carisma, posant a treballar en el projecte un important equip d’arquitectes coordinat i dirigit per Carles Dolç (entre les firmes que hi han col·laborat es troben Oriol Bohigas, reconegut per diverses obres de gran prestigi; Frederic Climent, degà del Col·legi Oficial d’Arquitectes de les Illes Balears; Emilio Giménez, dissenyador de l’IVAM, i Alfred Payà, autor del Museu Universitari d’Alacant, així com un equip d’interioristes integrat per Josep Bohigas, Francesc Pla i Iñaki Bakero, amb la col·laboració del dissenyador gràfic Claret Serrahima i Vicent Martínez, de Punt Mobles. A més, artistes valencians de la talla de Xavier Mariscal i Andreu Alfaro han participat en la fase final de l’obra, el primer amb una intervenció a la llibreria Tres i Quatre i el segon amb una escultura mòbil que, connectada al penell de la lluerna, penja en el buit central de l’edifici i es mou segons els canvis del vent.

Un espai de totes i tots. Un dels objectius principals de l’OCCC és esdevenir un espai de trobada de la societat i de totes les entitats compromeses amb el futur, un gran contenidor de cultura i progrés que encete una nova època, la del segle XXI, per a la ciutat i per al país. Per això, ACPV i la IJF han volgut involucrar-hi des de l’inici entitats com ara la Federació Escola Valenciana, la Societat Coral El Micalet o la plataforma cívica Valencians pel Canvi. A través de la visita al futur centre Octubre, nombroses personalitats del món cultural, polític i social han demostrat el seu interès per la iniciativa. Així, l’Octubre ha rebut el suport, entre altres, de l’artista Antoni Tàpies; el pianista, compositor i artista multifacètic Carles Santos; Vicent Todolí, director de la Tate Modern Gallery de Londres; l’arquitecte Oriol Bohigas o Josep Maria Àlvarez, secretari general d’UGT de Catalunya, qui ha participat en el finançament del projecte.

Un centre per al segle XXI. Ubicat al bell mig de València, l’OCCC té una superfície total de 3.500 m2 que es distribueixen en quatre plantes diàfanes i un soterrani, i dues entrades: pel carrer de Sant Ferran i pel carrer dels Manyans.

S’accedeix al vestíbul per la façana principal, al carrer de Sant Ferran. Allà s’ubiquen la recepció, la llibreria Tres i Quatre i una cafeteria-restaurant, que deixen un ampli espai lliure, a manera de plaça, obert a tots els ciutadans.

Al soterrani es troba la sala d’actes, amb capacitat per a 113 persones, que consta d’un ampli vestíbul i dues sales d’exposicions i multiusos. De caire expressament polivalent, la sala acollirà tant conferències i congressos com projeccions cinematogràfiques, concerts, recitals o representacions teatrals.

La primera planta és dedicada a les aules i als diversos tallers (llengua, música, videoart, fotografia…), mentre que la segona i la tercera són ocupades per les oficines de les diferents institucions i entitats amb seu a l’Octubre.

Coronant el conjunt, hi ha la claraboia zenital, que permet il·luminar amb llum natural la major part dels espais, i, a dalt de tot, l’antic terrat, que ha estat convertit en una coberta plana que permet celebrar-hi trobades i festes. A més, també a l’àtic s’ha habilitat un pavelló multiusos.

Què es farà a l’Octubre? L’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) comença la seua aventura amb un congrés ben innovador: Expanding the Space, unes jornades dedicades a tot allò comprès dins l’ampla escletxa entre l’art i les ciències de l’espai. Rellevants astrònoms i personatges vinculats al món de l’art multimèdia internacional visitaran València del 3 al 6 d’octubre, dates en les quals se celebra, també a València, el LVII Congrés Internacional d’Astronàutica (IAC). A més, enguany els congressos i conferències dels Premis Octubre, així com les nits dels Octubre, tindran lloc en aquest nou espai.

Però això no és tot, Acció Cultural del País Valencià i la Institució Cívica i de Pensament Joan Fuster, propietàries de l’immoble, ofereixen també una programació cultural i didàctica continuada, dins la qual tenen cabuda les activitats més dispars: des de congressos i conferències sobre els temes més diversos fins a teatre escolar, tertúlies d’actualitat, recitals de poesia, cinema, concerts, visites guiades a les restes arqueològiques descobertes sota l’edifici… Tot això i molt més ho podeu consultar a la pàgina web

Però no tot és oci cultural a l’OCCC. Les instal·lacions dels antics grans magatzems El Siglo han estat rehabilitades per acollir les seus de nombroses entitats cíviques que treballen pel progrés del país. També la llibreria Tres i Quatre i la redacció del setmanari El Temps s’han traslladat a l’edifici. En definitiva, ACPV i l’IJF us ofereixen un centre per a la cultura, però també per a la trobada i per a l’oci dels valencians de totes les edats. Un espai dedicat en cor i ànima a la ciutadania valenciana en tots els seus vessants. Benvingudes i benvinguts.

La muralla islàmica, al descobert

Tot el procés de rehabilitació i reestructuració de l’antic edifici d’El Siglo ha estat d’allò més apassionant. A mesura que avançaven, les obres despertaven expectatives i desvetllaven tresors insospitats. Però la sorpresa més gran de totes potser ha estat el descobriment, sota els fonaments, de part de la muralla àrab de València, una petita joia arquitectònica que ha afegit valor a l’interès artístic, històric i social de l’immoble.

“La ubicació del solar i el fet que abrace tot l’ample de l’illa –explica Conxa Camps, arqueòloga encarregada de l’excavació, preceptiva per llei en tota la zona– feia preveure l’aparició de la muralla islàmica”. Tanmateix, ningú no podia saber en quin estat de conservació es trobarien les restes. Les obres de construcció de l’edifici fa més d’un segle no van ser gens delicades, i les obres trinxaren la muralla històrica. No obstant això, s’han trobat intactes un tram de muralla de 13 metres de longitud i 1,45 d’amplària i una torre de planta quadrada amb 4,30 metres per costat, així com restes de la barbacana que recorre la muralla en paral·lel i el fossat, un element defensiu que, ple d’aigua, s’obria des de la barbacana cap al sud, on avui transcorre el carrer de Sant Ferran. Gràcies al descobriment d’un altre pany de paret, s’ha pogut determinar per primera vegada l’amplària del fossat, que amb la construcció d’un cercle defensiu més ampli després de la conquesta de Jaume I s’integrà en el clavegueram de la ciutat i donà lloc a la sèquia coneguda com “vall cobert”.

Segons subratlla Camps, el més important és que la troballa inclou el sistema defensiu complet i permet observar-ne l’evolució al llarg de les successives reparacions i el cobriment del fossat, entre altres aspectes. Per aquesta raó, s’ha decidit afegir al projecte de l’OCCC la museïtzació del conjunt en un espai d’exhibició permanent, en què es mostrarà, en paraules de l’arqueòloga, “el conjunt del sistema de defensa islàmica de València, del qual fins ara no se n’havia museïtzat cap tros”. A més, s’ha establert un sistema de visites guiades i està previst editar una guia didàctica que ajude a difondre, de manera entretinguda, alhora que rigorosa, aquesta part tan important de la nostra història.

Entitats amb seu a l’Octubre

- Acció Cultural del País Valencià. Entitat que vetlla per la promoció i defensa del patrimoni lingüístic, cultural i natural del País Valencià, en el seu sentit més ampli.

- Institució Joan Fuster. Entitat que té com a objectiu l’impuls d’iniciatives per a l’articulació social i cultural dels Països Catalans, entre les quals hi ha l’Assemblea de Regidors.

- Centre Carles Salvador. Entitat de referència al País Valencià pel que fa a l’alfabetització en català. Milers de persones han après valencià a les seues aules.

- Societat Valenciana de Ciències de la Salut Joan B. Peset. Societat encarregada de l’estudi d’aquelles disciplines directament relacionades amb la salut, des d’una persectiva cultural i social valenciana.

- Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. Institut referent pel que fa a la potenciació i el desenvolupament econòmic i empresarial dins els territoris de l’Arc Mediterrani.

- Fundació Ausiàs March. Fundació encarregada, des de fa trenta-cinc anys, de l’organització dels congressos i la gala literària dels Premis Octubre.

- Fundació Josep Renau. Entitat dipositària de l’obra de l’artista Josep Renau, encarregada de recopilar-la, custodiar-la i estudiar-la.

- Espai Ciència. Entitat dedicada a l’estudi i investigació en diferents àmbits del món científic.

Entitats que acpv impulsarà i tindran seu a l’octubre

- Espai Dona. Departament autònom de l’OCCC que s’encarregarà de l’estudi del pensament feminista. Organització de seminaris i actes d’aquesta temàtica.

- Institut del Territori Ramon Margalef. Entitat multidisciplinar (arquitectes, urbanistes, biòlegs, geògrafs...) adreçada a l’estudi i elaboració d’estratègies referides a la gestió sostenible del territori.

- Institut Interconfessional Ramon Llull. Fòrum de debat religiós, l’objectiu del qual és la constitució de ponts de diàleg i relació entre les distintes confessions.

- Institut Internacional d’Estudis Polítics. Entitat adreçada a l’estudi de la realitat sociopolítica internacional, partint d’una revisió i reformulació constant del pensament progressista.

- Casa de l’Escriptor. Espai de nova creació adreçat a promoure i divulgar la literatura. Tindrà la prioritat de donar a conèixer els nous valors i obres de la literatura catalana.

- Institut Internacional d’Estudis Borgians. Institut dedicat a difondre tant informació bàsica com novetats sobre la família valenciana de més projecció en la història, i la seva incidència.

EL SEGLE, UN EDIFICI EMBLEMÀTIC

París, 1873. L’enginyer Gustave Eiffel i l’arquitecte Louis-Charles Boileau erigeixen Au Bon Marché, el primer dels grans magatzems comercials de la història. Tot seguit naixeran Le Printemps (1881), La Samaritaine (1905) i molts més arreu d’Europa. A València, aquest corrent arriba amb la fundació el 1879 d’El Siglo Valenciano, un gran magatzem tèxtil que amb el temps adquiriria per a València –salvant totes les distàncies– un valor simbòlic similar al de les galeries La Fayette per a París, Harrods per a Londres o Can Jorba per a Barcelona.

L’arquitectura, al servei del comerç. L’emblemàtic edifici, el nom del qual fa referència al nou segle XX i reflecteix una ferma voluntat de modernitat, respon a l’arquitectura pròpia dels grans magatzems que proliferen a les ciutats europees a partir de l’últim terç del segle XIX: l’interior amb estructura metàl·lica i el gran buit central, al qual donen totes les plantes diàfanes. A dalt de tot, tancant l’espai central, una claraboia amb quatre vessants que presenta, en la part alta, un llum singular de ferro forjat. I a un dels costats, l’escala ampla de tres rams, per l’ull de la qual puja i baixa un ascensor, considerat el primer que s’instal·là en la ciutat. Les obres d’Henry Labrouste (Biblioteca de Sainte Geneviève, 1843) o el Cristal Palace construït per John Paxton a Londres (1851) constitueixen clars antecedents d’aquest ús de les estructures metàl·liques.

Tota aquesta estructura arquitectònica respon a criteris ben pragmàtics: la racionalització dels fluxos del públic, de la mercaderia i del personal. La lògica distributiva laberíntica i desordenada dels vells magatzems, associada a l’estructura de la ciutat medieval, deixa pas d’aquesta manera a una lògica racionalista, estretament vinculada a la concepció de la ciutat moderna. Les plantes diàfanes, la circulació vertical mitjançant escales i ascensors, afavoreixen el moviment i adapten l’espai comercial a les grans multituds que l’han de visitar.

Racionalisme i modernisme sota el mateix sostre. Capitells, motllures, baranes de ferro colat… L’estil eclèctic de l’edifici integra elements de diverses tendències artístiques anteriors, alhora que llueix valuosos motius modernistes, com el llum zenital en l’espai central o el tancament de l’ascensor de l’escala. El conjunt es completa amb la simetria sòbria de la façana del carrer dels Manyans, semblant a la que degué lluir la del carrer de Sant Ferran abans de ser reformada l’any 1953.

Tot i que no se sap res, ara per ara, sobre l’autoria de l’edifici, ens consta que a començ del segle XX l’arquitecte Joaquim Arnau, pioner local en la utilització de les estructures metàl·liques, estava en actiu. La reforma del 1953, tanmateix, es pensa que és obra de l’arquitecte Vicent Monfort Romero. El revestiment dels peus drets sobre els quals descansa el mur de càrrega, a l’estil dels pilars clàssics, recorda algunes de les construccions d’Adolf Loos a Viena, mentre que la façana fruit de la reforma és clarament racionalista, en contrast amb alguns detalls dels aparadors i el paviment del vestíbul, vestigis de les últimes alenades del decó.

Fou aquesta singularitat arquitectònica d’El Siglo la que propicià que fóra inclòs en els primers plans de protecció del centre històric. Avui dia, el Pla Especial del Mercat hi manté un nivell de protecció estructural.

Al cor de València. L’eslògan que els gran magatzems feien servir, “El Siglo. En el corazón de Valencia”, no podia ser més exacte: molt a prop de la catedral; a uns passos d’on s’establiren personatges històrics com Ramon Muntaner, Francesc d’Eiximenis o Lluís Vives; vora la tomba del poeta Ausiàs March i les torres dels Serrans; a una passejada de l’emblemàtic Micalet; a tocar de la magnífica Llotja, i just enfront del modernista Mercat Central.

Erigits al bell centre de la ciutat, els grans magatzems El Siglo Valenciano prompte guanyaren protagonisme en la vida social i comercial de la ciutat. De fet, tenim notícia que al voltant de dues-centes persones arribaren a treballar a les intal·lacions de l’edifici. La façana principal s’obre al carrer de Sant Ferran, que, construït a principi del segle XIX sobre els antics cementeris parroquials de Sant Martí i Santa Caterina, constituïa aleshores una zona de transició entre dues àrees comercials ben diferents: la del carrer de Sant Vicent, de grans comerços i botigues de luxe, i la zona del mercat, més popular.

En canvi, el carrer dels Manyans, al qual s’obre la façana posterior, forma part de la història menestral de la ciutat. La relativa novetat del carrer de Sant Ferran, nascut arran de la prohibició, a partir del 1805, dels cementeris urbans, es reflecteix en el seu traçat rectilini, que contrasta amb la resta dels carrers veïns, pertanyents a l’antiga trama àrab. Precisament a través de l’illa de cases d’El Segle passa la muralla àrab de València, sobre una part de la qual es construïren els grans magatzems.

Auge i declivi d’El Siglo. La “venta al por mayor y al detalle y a precio fijo”, tal com es pot llegir en la publicitat de l’època, de teixits de llana, teles estampades, mantes, mocadors de Manila i tota classe de gènere relacionat amb la indústria tèxtil féu d’El Siglo el protagonista d’un florent comerç tèxtil al carrer de Sant Ferran, que durant dècades concentrà la major part dels negocis de venda de teixits de la ciutat.

Amb els anys, i principalment després del tancament d’El Siglo, molts d’aquells comerços desaparegueren i el carrer de Sant Ferran es veié abocat a una època de decadència comercial. Corrien ja els anys vuitanta del segle XX, temps de canvi, de l’emergència de les grans superfícies comercials periurbanes i del declivi del comerç tradicional urbà. En l’actualitat, però, el carrer, enllaç de la plaça del Mercat amb el carrer Sant Vicent, continua gaudint d’una situació urbana clau, on noves botigues i negocis, especialment llibreries, han propiciat la recuperació de la seua vitalitat. Ara, amb la rehabilitació de l’emblemàtic edifici com un centre cultural per a la ciutadania, el carrer i el barri confien esperançats a recuperar per al futur aquella antiga esplendor.

El Siglo i els valencians

L’obertura d’El Siglo Valenciano el 1879 va significar un fort impacte en la societat de l’època, que, acostumada al comerç de barri, mai no havia imaginat una botiga tan immensa i ben assortida. L’entrada a l’edifici significava immergir-se en un nou món meravellós, on qualsevol producte tèxtil pareixia estar a l’abast en tan sols estirar el braç. Un article sobre els grans magatzems parisencs del Louvre escrit el 1873 finalitza així: “No es tracta d’un edifici, és un món!” Els grans magatzems valencians, com els parisencs, simbolitzaven el naixement de la ciutat moderna i la redistribució de l’activitat comercial urbana, i aquest esperit quedà ressenyat, per descomptat, en la literatura popular i la premsa de l’època.

La idea del gran magatzem com a “ciutat dins de la ciutat”, com el descrigué Philip G. Nord, significa l’entrada en edificis sumptuosos de l’activitat comercial més distingida i, per tant, l’allunyament de cert comerç respecte al de les classes més populars, que continua al carrer i a les places. Els grans magatzems que proliferen a Europa a partir de l’últim terç del segle XIX prompte esdevenen espais públics privilegiats, llocs de trobada i oci per a la burgesia urbana, que acaben condicionant el futur desenvolupament de la ciutat moderna, gens propici per als petits comerciants.

Tot i així, el trencament definitiu amb l’estructura urbana no arribarà fins més endavant, quan, a partir dels anys seixanta, les grans superfícies comercials modernes emigren a les zones periurbanes i s’erigeixen com a vertaderes ciutats independents, alienes als fluxos urbans, als transports públics i a les dinàmiques urbanes vigents fins al moment. Al cap i a la fi, segons assenyala l’arquitecte Oriol Bohigas en un article de premsa, els grans magatzems del segle XIX, com El Siglo, no afectaren excessivament la geografia comercial urbana, perquè encara es mantenen sobre la base de l’organització de la vida col·lectiva entorn de carrers i places, continuen vinculats als accessos pensats per als vianants i al transport públic, actuen com a aglutinadors del comerç de l’entorn i esdevenen, així, nous espais urbans, però sense arribar a qüestionar l’estructura urbana clàssica.

En el cas d’El Siglo Valenciano, aquest constituí per al carrer de Sant Ferran i els seus voltants un centre d’atracció per a tot un univers de comerços satèl·lits del tèxtil, i va ser justament el tancament d’aquest comerç el fet que va marcar el declivi de la vitalitat comercial del barri. Amb l’obertura de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània, l’edifici ha recuperat part d’aquell protagonisme, un reviscolament que de ben segur es contagiarà a les llibreries ja instal·lades al carrer i a tots aquells comerços que hi arribaran en el futur.

Violeta Camarasa