EL TEMPS

“L’alumne que arriba a la universitat coneix poc la nostra història literària”

Senyora Montserrat Palau, com a professora universitària de Filologia, trobeu que els estudiants que arriben a la Universitat llegeixen cada cop menys?

—Sí, s’està perdent l’hàbit de la lectura. L’alumnat que arriba a Filologia coneix poc la nostra història literària, simplement les lectures obligatòries en les poques matèries de literatura catalana que han tingut durant el batxillerat. Sempre, és clar, hi ha els interessos personals de cadascú, cosa que fa que et trobis amb joves lletraferits i curiosos, cosa que s’agraeix moltíssim. Però en aquest sentit, i parlant en general dels coneixements de l’alumnat que es matricula a les universitats, trobo molt encertades les reflexions del rector de la UOC, Gabriel Ferraté, recollides en un llibre, on discrepa del tòpic segons el qual els estudiants arriben pitjor preparats ja que, si això fos cert, a aquestes altures estaríem en un nivell de coneixements negatius. Ferraté, a més de remarcar l’augment del nombre d’alumnat universitari, que comporta un descens de nivell, afirma que ara saben coses diferents i de manera diferent. L’ensenyament secundari ha canviat molt, però molts plans d’estudi universitaris segueixen encara ancorats en mètodes i plantejaments pretèrits, per tant, calen reajustaments. Calen nous propòsits, sobretot en les especialitats d’Humanitats, el professorat de les quals viu moments crítics i desencisadors. Això sí, un tema preocupant, del que m’han parlat molts col·legues també de carreres tecnològiques i científiques, és que una gran part de l’alumnat de les nostres universitats és incapaç de comunicar, oralment o per escrit, els seus coneixements. Poden fer molts avenços i descobriments, però no saben explicar-los amb coherència i competència, estem perdent els hàbits de llegir i escriure.

—Parlant del nombre d’estudiants universitaris, les xifres diuen que el nombre de noies supera el de nois.

—Les alumnes són majoria en moltes carreres i s’incrementa també el nombre de dones, per exemple, a la Universitat Politècnica, fins ara tradicionalment masculina. Però l’anomenat sostre de vidre és claríssim. La Conselleria d’Universitats de la Generalitat del Principat va publicar un informe on es recullen les estadístiques del curs 2002-2003, i les xifres també són ben contundents: acaben les carreres universitàries un 60% de dones i un 40% d’homes. Ara bé, a la càtedra universitària hi arriben un 85% d’homes enfront d’un escàs 20% de dones.

—És el centenari de l’escriptor Xavier Benguerel. Una valoració de l’escriptor, si us plau.

—Xavier Benguerel va ser un noucentista amb tots els ets i uts. Amb una prosa elegant, es va interessar, sobretot, per retratar la pròpia classe social, la burgesia. La seva obra abraça temàtiques ben diverses, des del catolicisme, passant per les històries d’amor, de fugides… Però, personalment, més que no pas aquestes obres, m’interessa més el Benguerel testimonial, el d’Els vençuts, on novel·la la seva experiència de l’exili.

Lluís Bonada