EL TEMPS

Andorra

Paradisos fiscalment
menys paradisíacs

Els interessos seran menys interessants. Des d’aquest mes de juliol, els bancs del Principat d’Andorra apliquen retencions sobre
els diners que abonen als seus clients que resideixen en algun dels estats membre de la Unió Europea. Aquesta circumstància és un pas més –que el petit país pirinenc busca acceleradament– cap a la sortida de la llista negra de paradisos fiscals.

Les retencions són una conseqüència de l’acord a què diversos petits països del continent, liderats per la potent Suïssa, van arribar amb Brussel·les per rentar-se una mica la cara fiscal. Són paradisos, o ho pretenen ser. Però fiscalment són menys paradisíacs a partir d’ara. L’entesa, el denominat acord sobre fiscalitat a l’estalvi, va ser signada el novembre de l’any passat després d’un llarg procés negociador. Ni més ni menys que sis anys. A banda d’Andorra i Suïssa, l’acord també inclou Liechtenstein, Mònaco i San Marino. Tots aquests estats han fet un pas per millorar les seves relacions fiscals amb la UE. Tots aquests països retindran als beneficiaris d’interessos estrangers no residents un 15% de les compensacions esmentades. Una cosa és clara, malgrat la retenció, els estats on resideixen els clients dels bancs andorrans no sabran el nom i cognom ni cap dada del beneficiari. Els petits països mantenen el secret bancari. Això sempre que no hi hagi indicis de delicte.

Del novembre ençà, els diversos governs estatals i els sistemes bancaris de llurs països han estat treballant per adaptar les legislacions nacionals a l’acord amb la UE. Per preparar tots els entramats informàtics i, no cal enganyar-se, per adobar el camí dels clients. No tots els productes financers estaran sotmesos a la retenció que es practicarà a partir d’aquest juliol. En queden fora, especialment, tots els interessos provinents d’operacions sotmeses a renda altament variable. Per aquest motiu, els experts financers dels bancs andorrans i de tots els altres països que s’aixopluguen sota el paraigua d’una directiva europea ja establerta el 2003 han treballat, i de valent, per posar a punt els ordinadors i, també i especialment, els dipòsits o inversions financeres dels seus clients residents en altres països europeus.

Suïssa va portar la veu cantant del procés. I va ser un os dur de rosegar per als negociadors de Brussel·les. Finalment, l’acord adoptat es basa en dues potes.
Primerament, la ja esmentada retenció a l’origen sobre els interessos pagats a Andorra a les persones físiques residents en un dels estats membre de la UE. Els tipus són del 15%, de l’1 de juliol del 2005 al 30 de juny del 2008; del 20% de l’1 de juliol del 2008 al 30 de juny del 2011, i del 35% a partir de l’1 de juliol del 2011. El 75% de l’import recaptat pel Ministeri de Finances andorrà, òrgan encarregat d’aquest afer al Principat, es transferirà als països de residència de les persones beneficiàries dels interessos i, alhora, sotmeses a la retenció. Per tot aquest procés, Andorra ingressarà al tresor estatal una quarta part del total. Per ara, però, no se sap massa què pot representar aquesta injecció econòmica.

L’altre gran eix de l’acord és l’intercanvi d’informacions a la demanda, per causes de frau fiscal i anàlisi prèvia per un batlle (jutge en la terminologia del Principat). En aquest sentit, el nou codi penal, aprovat el 22 de febrer del 2005, preveu la tipificació del delicte de frau en l’àmbit de la fiscalitat dels rendiments de l’estalvi. D’aquesta manera, l’acord amb Europa permet mantenir el sistema actual de cooperació internacional en matèria penal i preserva el secret bancari. Els estats on resideixin persones que siguin clients d’entitats financeres andorranes rebran uns diners durant els sis mesos següents a l’any en què s’hagi practicat la retenció. Ara, no sabran ni quina quantitat correspon a cada individu ni, encara menys, de quin individu es tracta.
Sempre que un estat, però, sospiti que alguna persona pot estar actuant fraudulentament en matèria fiscal, tindrà la possibilitat de dirigir-se al Ministeri de Finances andorrà per demanar una ampliació d’informació. Fins i tot per saber el nom i els cognoms d’algú en concret. El govern sotmetrà al parer de la justícia andorrana la petició de qualsevol estat. I si el jutge creu que la sol·licitud està ben formulada i que hi ha motius per a la investigació, Finances contactarà amb l’entitat financera que correspongui per obtenir la informació requerida. Tant el banc com l’afectat (beneficiari dels interessos i objecte de la retenció, per tant) podran fer les al·legacions escaients abans no sigui lliurada la documentació. Amb tot plegat, l’economia andorrana pretén fer un pas endavant cap a la integració a l’economia continental. Paradís, val, però per a les muntanyes. No pas per l’evasió fiscal incontrolada.

Toni Solanelles