EL TEMPS

Als nostres lectors

Àlex Milian

Rússia té oberts diversos fronts que situen aquest país –i el seu president, Vladímir Putin– en la primera plana de l’actualitat. Quan no és la repressió a Txetxènia, és la persecució de ciutadans georgians. I, si no, hi ha denúncies i rumors que darrere l’assassinat d’una periodista crítica o l’enverinament d’un exespia hi ha la mà del totpoderós estat o alguna branca –controlada o independent– dels seus serveis secrets. Xevi Camprubí ha coordinat un complet dossier sobre Rússia que inclou, entre altres informacions, un reportatge sobre el trencaclosques del Caucas, un sobre la relació de Putin amb els oligarques russos, una entrevista a l’últim portaveu de Gorbatxov, Andrei Gratxov, i una altra a Llibert Ferri, periodista de TV3 i col·laborador d’EL TEMPS.

Editorial

València esbiaixada

Sembla inexplicable que la premsa del Principat destaque molt les notícies vingudes del País Valencià quan són negatives i, en canvi, relativitze, rebaixe o matise les informacions positives. Els fets luctuosos, l’activitat dels blaveros o el boicot contra el cava poden ocupar la primera plana d’un diari barceloní, però el pacte d’Esquerra Unida (EUPV), el Bloc i els Verds no mereix el mateix tractament, sinó un breu o un terç de l’última pàgina de la secció de política.
No és només un problema de la premsa escrita. La televisió i la ràdio pública de Catalunya cauen sovint en el mateix parany, encara que tenen una audiència gens menyspreable al País Valencià. És evident que no pensen a augmentar els oients o televidents, perquè si ho feren mirarien de donar una informació equilibrada, tot explicant allò que és notícia a València o Alacant i discriminant allò que no ho és.
L’exemple més clar d’això es va produir fa dues setmanes, quan El Matí de Catalunya Ràdio va incloure unes declaracions del feixista Juan García Santandreu en què reclamava un nou boicot al cava mitjançant un “cava anti-Estatut”, unes manifestacions que ningú a València no va sentir en cap ràdio ni va llegir en cap diari. Senzillament, perquè ni aquell dia ni el dia anterior no hi havia hagut declaracions de Santandreu. El diari Avui –dirigit pel valencià Vicent Sanchis– també publicava en portada una referència al cava anti-Estatut, tot prenent com a excusa els resultats de Freixenet, que l’any passat van experimentar una baixada atribuïble, segons ells, al boicot. El diari La Vanguardia també havia dedicat una plana sencera al tema, unes setmanes abans.
És legítim rescatar una notícia que ha passat desapercebuda i és cert que els feixistes valencians existeixen. Una altra cosa és destinar un espai desproporcionat a aquestes informacions i no matisar-ne l’abast real: enguany els diaris valencians no parlen de boicot i els seus impulsors són quatre gats.
A més, aquesta imatge no es corregeix amb una informació àmplia i acurada que permeta als lectors fer-se una idea dels avenços i retrocessos de la societat, la política, l’economia o la cultura. Els lectors de la premsa catalana no podran saber que la majoria dels empresaris valencians són partidaris d’un potent eix ferroviari per unir Barcelona i València, ni que el nou pacte EUPV-Bloc podria portar canvis a la Generalitat Valenciana.
Tot plegat és poc honest, perquè falseja la realitat nacional, i gens rendible: no vendran més pel fet d’esbiaixar la imatge del País Valencià.