EL TEMPS

Idees

Marx al cap de vint anys

Què se n’ha fet dels partits comunistes europeus de l’òrbita soviètica que es van esfondrar fa vint anys? Una resposta orientativa seria que el nucli dur d’aquelles estructures va trobar horitzons en el negoci, el nacionalisme i les socialdemocràcies. Socialdemocràcies que, embriagues de poder fàctic i capacitat camaleònica de reciclatge, han tingut finals penosos i corruptes, com és ara els partits socialistes de Polònia i d’Hongria. En canvi, un partit que va canviar ben poc de nom i d’ideari, el Partit Comunista Txec –Partit Comunista de Bohèmia i Moràvia– ha mantingut una representació parlamentària de l’11% a les darreres eleccions, i un bon marge de pressió social. Res a veure amb el Partit Comunista de Rússia –hereu del PCUS– que fa de comparsa de Putin, amb un ideari nacionalista que ben poc té a veure amb Karl Marx.

I què se n’ha fet de Marx? Recordo aquella tardor-hivern del 1989-1990 quan, a les visites al Berlín a punt de reunificar-se, era inevitable de pelegrinar a l’Alexander Platz per contemplar la inscripció “Perdoneu-nos. Una altra vegada ho farem millor”, pintada amb esprai a la base de granit del monument a Marx i Engels. El contrapunt a aquell clam continua essent “La doctrina de Marx és totpoderosa perquè és certa”, signada per Lenin, encara llegible en el monument a Marx de Moscou. Marx, com la seva herència, és divers i reinterpretable. I amb resultats també diversos segons qui fa de lector o d’acompanyant. El tàndem amb Lenin i Stalin ha produït catàstrofes com la culminada fa vint anys, però també processos que, en comptes de portar al comunisme, engendren el capitalisme que es volia superar. Com a la Xina, on el partit resta més pendent de l’oracle de Fitch, de Moody’s i de Standard & Poor’s que no pas del materialisme dialèctic. I Corea del Nord? Doncs cabussada en un feudalisme amb bombes atòmiques i retòrica metafísica. Mode de producció, mitjans de producció, forces productives, relacions de producció, tesi, antítesi, síntesi…El filòsof i psicoanalista eslovè Slavoj Zizek s’ha immergit en Marx per trobar respostes a la crisi, a la Gran Recessió que vivim, de la mateixa manera que molts economistes recorren a Keynes. Però Zizek –com va fer el francès Jacques Derrida– recupera el Marx que ajuda analitzar, a pensar. El Marx que en bona part valora Hannah Arendt, tot advertint-nos que l’ideari marxià és com un cos amb una frontissa al mig: un vessant mira cap la Il·lustració –d’on prové– i un altre es perd en el totalitarisme.