EL TEMPS

Idees

L’actitud que ens convé

Enguany celebrarem 150 anys del naixement de Joan Maragall, una efemèride que pot limitar-se al conreu arqueològic o que –com caldria– pot servir per a enfocar els problemes del present amb energia. Maragall és la veu que impera des de la prepolítica, la que aprofita la seva autoritat artística per projectar la seva autoritat cívica i moral. D’això, hom en diu compromís. I és el terme exacte. Ell es va comprometre i va resultar incòmode per a tothom, com passa quan es corre el risc de pensar. No dic que les idees de Maragall siguin allò que ara cal copiar: després d’un segle ens han passat massa coses per a poder cridar –com ell proposava– un “Visca Espanya!” ple de fe en les ganes de canviar dels nostres veïns. Allò que cal imitar o adaptar a la nostra època és l’actitud que Maragall exhibia davant la realitat: oberta, tolerant, ferma, activa, optimista sense ser crèdula, crítica i també autocrítica, intel·ligent sense deixar de ser apassionada. Escoltant alhora el carrer i els despatxos oficials, i parlant amb vocació d’arribar a tots els àmbits.

És cert que ni el panorama polític ni l’escenari econòmic no conviden a grans engrescaments. També és innegable que, a diferència d’allò que passava a començament del segle XX, ara tenim la sensació que ja ho hem vist tot, que ja ho hem sentit tot, que ja ho hem viscut tot. Aquesta percepció –típicament postmoderna– genera melangia i fatalisme en moltes persones. Però no oblidem que l’eina més modesta pot ser, encara, molt eficaç. Observem el passat per inspirar-nos: el poeta Maragall encarna, com pocs a Catalunya, el poder de les paraules per a bastir realitats, l’enorme força dels raonaments per a trasbalsar consciències i moure voluntats, la transcendència d’unes idees que acaben arrelant perquè encerten a interpretar emocions, interrogants i sentiments dispersos, neguits que circulen en una societat determinada. Els savis diuen que tot això és lideratge. Entesos, doncs. L’autor del cèlebre article “La ciutat del perdó” va ser un veritable líder perquè va mostrar camins i va posar-hi el coll. Parlem del lideratge de les idees.

Tot i que el 2010 és any electoral per als ciutadans del Principat, no voldria que l’evocació de Maragall quedés presonera d’aquesta inevitable lògica. Hi haurà prou temps per a parlar de candidats i de programes. Agafem aire: què fóra dels líders polítics sense les veus que es barallen amb la realitat dels fets des de la realitat de les paraules? La història del catalanisme deixa ben clar que tot canvi comença sempre pels mots. Ara toca enllestir la tasca.