EL TEMPS

Idees

El Barça s’enretira

Hi ha el que hi ha. Si a Catalunya algú vol obrir un procés sobiranista ja pot deixar de comptar amb el suport del Barça com a entitat. La victòria de Sandro Rosell, aclaparadora, ha posat les coses al seu lloc i el club deixarà de tirar el carro nacional. En certa manera, la presidència de Joan Laporta haurà estat un parèntesi entre l’espanyolisme barroer i poc lletrat de Núñez i Gaspart i el catalanisme light de barri benestant de Sandro Rosell i companyia.

Molta gent ho lamentarà, sobretot des del catalanisme més compromès. Però també és cert que una entitat –ni que sigui el Barça– no pot convertir-se en l’avantguarda d’un moviment polític sense sofrir convulsions serioses en l’àmbit intern. Entre més raons, perquè ningú no ha dit que els socis del club siguin majoritàriament independentistes. La prova és que el mateix cos electoral és perfectament capaç de votar Josep Lluís Núñez, Joan Laporta i Sandro Rosell de forma igualment majoritària.

També és cert que el projecte de Joan Laporta ha rebut l’hostilitat creixent de pràcticament tot el sistema català de mitjans de comunicació, tant públics com privats. Contra l’espantall del Barça independentista s’ha aplegat una insòlita coalició que abasta tota la premsa esportiva i els principals grups de comunicació de Barcelona. Una batalla a la qual s’han afegit tots els mitjans de comunicació de Madrid que han vist, amb raó, que el FC Barcelona havia deixat de ser el segon club espanyol per convertir-se en una falca de catalanitat que s’adreçava al món sense passar pel peatge habitual. Per això, l’endemà de les eleccions, tots els titulars de la premsa de Madrid respiraven alleujament per la victòria de Rosell.

Probablement, Joan Laporta tenia perduda la batalla per la continuïtat. Però també és cert que la possible successió ha estat gavanyada des de l’interior del laportisme, amb una increïble falta de perspicàcia que va acabar situant el continuisme oficial de Jaume Ferrer en una humiliant darrera posició després del recompte.

Ara s’ha de veure quina és l’actitud de Joan Laporta amb vista al futur. Tot indica que la temptació política pot tenir prou atractiu per a un personatge que es resistirà a passar a l’anonimat. En aquest cas, Joan Laporta haurà d’articular un discurs polític coherent i buscar prou suport social per presentar-se a les eleccions amb unes mínimes garanties. Des de fa temps, Laporta té contactes amb el Reagrupament de Joan Carretero i podria fer una passa endavant durant la primera quinzena de juliol, un cop hagi abandonat la presidència del Barça. Quedaria esvaïda, així, l’última incògnita abans a les eleccions de la tardor.