EL TEMPS

Dos quan s’aneguen

Aeroports i tabac

Hi ha qui els considera el paradigma d’allò que fa un anys es va posar de moda dir-ne els no-llocs, és a dir, els espais neutres, despersonalitzats, idèntics a si mateixos a tot arreu. Ben al contrari, un servidor opina que constitueixen espais netament definits i marcats: en concret, no tinc cap dubte que són avantsales de l’infern, dutes a la superfície de la Terra qui sap si pel diable en persona. Enlloc com a un aeroport, i amb una intensitat directament proporcional a la seva capacitat, tindreu l’oportunitat de ser ofesos, maltractats, injuriats, humiliats, estafats o totes aquestes coses alhora, sempre de forma gratuïta i sense provocació aparent per part vostra. Més que un càstig per res que hagueu fet, sembla que es tracti d’una mena de contrició preventiva a compte de les faltes que encara pugueu cometre.

Naturalment, els aeroports van ser els indrets pioners en l’aplicació de la delirant persecució contra els fumadors, ara ja plenament assumida com un element més del gran teatre de l’esperpent en què s’ha convertit la nostra convivència ciutadana. En alguns aeroports dels EUA, el viatger que gosi donar-se al vici nefast pot arribar a ser punit amb presó i multes milionàries: de moment no els tallen les mans ni la llengua, però tot arribarà –i, per descomptat, arribarà també aquí, amb el matís d’aquella pàtina grollera que tant ens agrada d’imprimir a tot allò que fem. Així, a Balears, els mateixos dirigents que treballen a un ritme excel·lent per convertir aquestes illes en un dels racons més lletjos i devastats de la Mediterrània, han decidit demostrar una fina sensibilitat envers la salut pública, i han aprovat, mig any abans que la resta de l’estat, una llei que prohibeix expel·lir fum per la boca gairebé a totes bandes. Qui sap, potser és una manera d’afalagar els costums dels nostres estimats turistes, que alegrement es dediquen a decorar-nos les cantonades amb copiosos vòmits de mam de garrafot, però que en canvi fugen d’una cigarreta com de la pesta bubònica. Sigui com vulgui, la mesura ha comportat una confusió considerable a bars, restaurants i altres establiments públics. Però, com no podia ser altrament, a Son Sant Joan s’han lliurat a la seva aplicació per la via expeditiva: el primer dia de l’entrada en vigor, vam poder observar com les boques dels cendrers de l’aeroport illenc apareixien tapades per una mena de compreses amb el senyal de prohibit fumar grollerament estampat al damunt. I després tothom fa escarafalls pel capteniment d’en Laporta al detector de metalls: però si tots n’hauríem de prendre exemple, home.