EL TEMPS

Fabra i la resta de família

L’inici de la saga va estar marcat per aquell advocadet que volia un cotxe de moltes vàlvules i que avui llueix i manifasseja a Madrid des d’un pis de més de 3 milions d’euros. Li van seguir Cervera, encarregat de la “modernització” de les Administracions Públiques; Cartagena, condemnat per quedar-se amb els diners d’unes mongetes, i que encara té pendent el denominat “cas de les primes úniques”…
Ara s’afigeixen nous noms a l’elenc. Començarem per Uncio, el que va ser director de l’Institut de Finances i ha reconegut que va utilitzar diners públics per a comprar-se companatge per sopar, fulles d’afaitar i fins i tot per a pagar el regal de la boda de la filla d’un amic. També és un personatge de molta substància Hernández Mateo, alcalde de Torrevella, denunciat davant de la fiscalia per un pelotazo de més de 53 milions d’euros relacionat amb requalificacions en el seu municipi. Però potser el més immoral, el més pretensiós de tots és Carlos Fabra, president de la Diputació de Castelló, imputat per la comissió de diversos delictes, que oculta el seu enriquiment als ciutadans i a Hisenda, que utilitza el càrrec per teixir una xarxa d’influències i d’obediència deguda que expliquen la massiva afluència a l’acte d’homenatge que es va convocar el 15 de juliol. Malgrat el suport dels seus fidels, entre els quals es troben Francesc Camps i diversos membres del Govern valencià, això no ho fa més honorable, ni evitarà futures condemnes. Actes com aquest de pretès desgreuge a un cacic degraden la qualitat de la vida pública valenciana i difonen la idea que alguns polítics volen gaudir d’immunitat i impunitat davant de les lleis. Pareix que és l’hora de posar fi al cicle del PP en el País Valencià.