EL TEMPS

Espais per a la memòria

Des del mes d’abril d’enguany s’ha donat un impuls renovat al projecte de l’anomenat Consorci Memorial dels Espais de la Batalla de l’Ebre (COMEBE), que vol recuperar, amb una perspectiva de turisme cultural, la memòria històrica del que fou la batalla de l’Ebre, la més important i emblemàtica de la Guerra Civil del 1936-1939. El COMEBE preveu la creació de tot un seguit de centres d’interpretació i de rutes pels espais històrics de la batalla que ajudin a entendre el que va representar per a la Terra Alta i, naturalment també per a Catalunya, aquell esdeveniment. El passat 5 de juliol el president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, va inaugurar a la Fatarella el Memorial de Camposines, que pretén ésser un dels indrets més emblemàtics de tots els espais, ja que s’hi preveu convertir-lo en una gran ossera on s’hi recullin les restes humanes que sovint apareixen encara escampades pel territori.
La iniciativa, que rep el suport del Govern de la Generalitat, i està impulsada per la majoria d’ajuntaments de la comarca, per bé que la capital, Gandesa, encara no hi estigui integrada, s’inscriu, doncs, en la perspectiva de la recuperació de la memòria històrica sobre la Guerra Civil que avui reclamen molts sectors de la societat. I segurament per aquesta raó, perquè aquesta guerra és indubtablement l’episodi més important de la nostra història contemporània, que ens ha condicionat tot el segle XX i encara pesa sobre el nostre present, caldria ser molt rigorós en el tractament del tema. Penso, d’entrada, que és discutible la intenció dels promotors de la iniciativa d’explicar la batalla de l’Ebre en els centres d’interpretació “d’una manera objectiva i fonamentada únicament en els fets”. La batalla de l’Ebre no es pot entendre al marge d’una guerra que fou provocada per un sector de l’exèrcit espanyol que es va alçar en armes contra el Govern legalment constituït. I en el centre d’interpretació que es pretén crear a la Fatarella per explicar “les unitats internacionals” que van participar en la batalla no es poden ficar en el mateix sac “des dels marroquins, italians i alemanys que combatien amb Franco, fins a les Brigades Internacionals que feien costat a la República”. Perquè, en un cas eren mercenaris i soldats d’exèrcits feixistes i en l’altre, eren voluntaris, combatents a favor de la llibertat i contra el feixisme. En democràcia aquesta és l’única interpretació que es pot donar, perquè és l’única que correspon a la realitat i a la història.

És lloable, altrament, que els promotors es plantegin que el projecte esdevingui una eina pedagògica per educar les futures generacions en la cultura de la pau. Però sorprèn, per exemple, que enlloc s’esmenti el Centre d’Estudis de la batalla de l’Ebre, que existeix a Gandesa i que és l’únic museu que conserva l’armament utilitzat a la batalla. I que no es vinculi l’educació per la pau amb l’educació per la democràcia i per la tolerància, perquè sense democràcia i tolerància la pau esdevé un valor disminuït.